Lesson 8: The shadow pass

En clau de vi: Còctels

Hola macos!

Feia molts de dies que no us deia res, però ja sóc aquí, no patiu!

Com sempre faig, he trobat quasi sense voler-lo, una cosa molt interessant. Suposo que tots coneixeu el programa que fan a TV3 els divendres al vespre En clau de vi. Doncs en un d'aquests programes, no us sabria dir de quin dia, van fer una excepció i van parlar de còctels. Els convidats van ser l'Empar Moliné (periodista) i un senyor que es diu Quim, que es veu que és un bàrman que ha treballat en les millors cocteleries de Barcelona. Tot parlant com fan sempre, el senyor Quim va fer unes petites demostracions, i al final del programa a sobre la taula hi van quedar uns quants còctels: el negroni, una sangria, un dry martini, un mint julep i un mojito.

Tots els còctels els van fer normals excepte dos; el dry martini i el mojito. El dry martini el van preparar amb uns gels fet a partir d'infusió de llavors del ginebró i de cardamom, el còctel ja va sortir més groguenc de lo que hauria de ser. I el mojito el va fer el Josep Roca de la manera que ho fa el seu germà al restaurant, com si fós unes postres; en una copa còctel va posar suc de llimona però més espès del normal, un pa de pessic de rom, un granissat de menta i un caramel a sobre de rom. De vista noera gaire maco però segur que ha de ser bo.

Americano

Hello!

El còctel d'avui és més emocionant que l'anterior, avui parlarem del Americano. Quan sento aquest còctel em ve una imatge: imagineu-vos els Estats Units d'Amèrica, en ciutats com Manhattan o San Francisco, cap a l'any 1925 en temps de la famosa llei seca i mafiosos italians; en introduim dins d'un bar clandestí, d'aquells que es situen dins d'un soterrani o un garatge particular, on es pot veure una barra amb el seu barman i els seu borratxos, en un ambient pler de fum i un piano acompanyant la vetllada, i ens demanem un Americano (give me an american cocktail).

Aquest còctel segurament inventat per un italià, es serveix directament al got, amb campari i vermut vermell a parts iguals amb molt de gel en una got on the rocks. Hi ha qui l'acaba d'omplir amb soda, i ho podem decorar amb una rodanxa de taronja i una pell de llimona.

Lesson 7: tin work

Black Russian

Hola macos!

Ara obriré un tema que feia temps volia fer però no ho feia, i és de penjar les cartes de còctels dels llocs on he treballat. Així que començaré amb el Palace, on tenien una carta de còctels bastant amplia i diversa.

El còctel d'avui serà el Black Russian.

Com el seu propi nom indica, és d'origen americà, perquè que jo sàpiga no hi ha cap rus que sigui negre.

Al glossari de la federació es prepara amb got mesclador amb gel abundant i servit en una copa cocktail, encara que hi ha qui el fa direcatment en un got on the rocks amb gel. Les mesures per a preparar-lo serien 2/3 de vodka i 1/3 de licor de cafè (que suposo que el més conegut per tots és el Kahlua).

És un còctel de gust dolç però que té un gran volum alcohòlic. Possiblement no canvii gaire respecte al vodka amb carmel que ja vaig anunciar.

A GAUDIR!! ;)

Lesson 6: swipe thru circle

Nuevo diseño en bares y restaurantes Autor: Carles Broto

Bona tarda. Buscant el Takenomori per Internet he trobat un llibre; Com que estic un pèl vago he fet un copia i enganxa del article del llibre quan el compri ja us faré un resum del llibre. Texto del editor: La historia reciente de la arquitectura de interiores y el diseño tiene en los bares y restaurantes uno de los exponentes donde se expresa con mayor libertad el uso de los nuevos lenguajes, inéditos materiales y formas inusuales. A nivel internacional se ha producido una extraordinaria floración de locales de ocio con una atmósfera diferente, lúcida y escenográfica, que supone una fuente de inspiración extremadamente sugerente para arquitectos y diseñadores de todo el mundo. El presente trabajo muestra una cuidada selección en la que se recopilan bares y restaurantes recién estrenados en el mundo y realizados por autores de renombre internacional. Su exposición proporciona una clara panorámica sobre la diversidad de lenguajes y técnicas que se aplican en la actualidad a este campo del diseño. Índice: - Introducción. - Bar - Galería de Arte El Tubo, Lima (Perú), Felipe Assadi + Francisca Pulido. - Fluff Bakery, Nueva York (Estados Unidos), Lewis. Tsurumaki. Lewis. - El Andén de la Losa, Oviedo (España), Equipo Barbosa Space Projects. - Maccaroni Club Restaurant, Bali (Indonesia), Giovanni D’Ambrosio. - Mix, Las Vegas (Estados Unidos), Patrick Jouin. - Sandwich and Friends, Barcelona (España), Estudi Francesc Pons. - Restaurante Hof Weissbad, Appenzell (Suiza), agps.architecture. - Boska Bar, Ciudad de México (México), Rojkind Arquitectos & Hector Esrawe. - Restaurante Negro-Rojo, Barcelona (España), Sandra Tarruella & Isabel López. - Posto- comida rápida, Turín (Italia), UdA. - The BasketBar, Utrecht (Holanda), NL Architects. - NOTI, Barcelona (España), Estudi Francesc Pons. - P Food & Wine, Turín (Italia), Simone Micheli. - Boa Santa Monica, Santa Monica (Estados Unidos), Tag Front Architects. - Fast Good, Madrid (España), NH Hoteles. - Restaurante East, Hamburgo (Alemania), Jordan Mozer and Associates. - Vivet Bar Café, Hamburgo (Alemania), SHE_arch. - Restaurante Takenomori, Barcelona (España), GCA Arquitectes Associats. - Restaurante Zero Zero, Florencia (Italia), Simone Micheli. - La Manduca, Madrid (España), Francisco Mangado. - Restaurante Xing, Nueva York (Estados Unidos), Lewis. Tsurumaki. Lewis. - Restaurante Rio’s, Oeiras (Portugal), Santa-Rita Arquitectos. - Foodbar Nama, Stuttgart (Alemania), Bottega + Ehrhardt Architekten. - Restaurante Les Cols, Olot (España), RCR - Rafael Aranda, Carme Pigem, Ramón Vilalta, Arquitectes.

Tast de vins: DO Alella

Com que l'altre dia vam començar amb el tema dels vins, penjo un parell de tasts que vaig fer ahir després de treballar. Els vins tastats són de la denominació d'origen Alella, ja que vaig parlar-ne l'altre dia. Vaig obrir tres ampolles que tenia a casa de tres caves diferents; les quals són: Alta Alella, Parxet i Marfil.

ALTA ALELLA

Nom: Dolç Mataró 2006

Tipus de vi: Vi negre dolç

Anyada: 2006

Varietat: Mataró

Maceració: 6 mesos

Criança: 2 mesos

Graduació alcohòlica: 14,8 %vol.

Fitxa de tast: És un vi dolç elaborat amb la varietat autòctona Mataró, el raïm es deixa sobre-madurar al cep i la verema d'aquest es fa avanç que el gra comenci el procés de passificació. La maceració té lloc en dipòsits d'acer inoxidable durant 6 mesos i després passa a criança amb botes de roure francès durant dos mesos. Trobem un vi de color cirera fosc amb la bora de color violàci. El seu aroma és d'una intensitat mitja on primer trobem una olor que ens recorda a la fruita gebredai, una mica mineral a causa dels dos mesos pasats a les botes. A la boca trobem que és un vi fresc, afruitat, bastant dolçot, però en equilibri amb l'amargor. En resum que és un vi de postres que lliga molt bé amb pastissos fets a base de fruits vermells.

El preu oscil·la entre els 12 i els 16€, depenent d'on es compri.

Salut

Frutal Mediterraneo

Hola macos!!

Després d'escriure les receptes de l'Alexander i el Brandy Alexander ara li toca al meu còctel inèdit: Frutal Mediterraneo.

Hem podeu dir trampós, però la veritat és que inèdit, inèdit, el que es diu inèdit, no ho és. Amb només tres hores per inventar-te un còctel i sense poder-ne fer proves no pot sortir res de profit. La història és que, quan jo treballava a l'Hotel Palace, a la carta de còctels del bar principal, hi havia un còctel sense alcohol que era (i suposu que encara ho és) molt bò; batejat com Royal Punch, portava: suc de taronja i suc de llimona a parts iguals, una mica de crema d'ametlla i xarop de maduixa.

Vaig pensar d'agafar-lo i variar-lo al meu gust. Així que hi vaig afegir rom, vaig rebaixar el suc de llimona i el xarop de maduixa; i el resultat és força bò, però gens espectacular. Les mesures exactes amb una copa de 10 cl són: 3 cl de rom, 5 cl de suc de taronja, 1 cl de suc de llimona i 1 cl de crema d'ametlla; tot això barrejat a la coctelera amb força gel, i un cop servit a la copa (jo vaig utilitzar una estil còctel) s'afegeixen dos copets amb bittero de xarop de maduixa. Ho podem decorar amb una rodanxa de taronja i una altra de maduixa.

El pròxim còctel inèdit juro que si serà inèdit 100%.

;)

Alexander & Brandy alexander

Hola macos!

Ahir vaig dir que escriuria les receptes dels còctels que vaig presentar al I concurs de cocteleria Clemenules, i aquí us deixo el clàssic: Brandy Alexander.

Aquest còctel realment es va crear a finals del s.XX, prové d'un altre còctel creat a principis del mateix segle; l'Alexander. Aquest còctel portava a parts iguals ginebra, crema de cacau blanca i nata líquida, però en diferents edicions del glossari de còctels de la Associació Internacional de Bàrmans (IBA) va canviar la crema de cacau blanca per crema de cacau negra, que és lleugerament més amarga.

Cap als anys 80 ja es va començar a elaborar el Brandy alexander, que com podreu imaginar porta brandi en lloc de la ginebra; i a l'edició de 1987 ja es va declarar el Brandy Alexander com un còctel clàssic. Desconec qui el va crear i on, però us ben asseguro que si ho trobo, us ho dic.

Tots dos còctels es preparen amb coctelera, afegint els ingredients a parts igual (1/3 + 1/3 + 1/3), es serveixen en una copa còctel o estil Martini (com vingui de gust), però el Brandy Alexander es decora al final amb una mica de nou moscada ratllada (si és al moment millor), però molt poca perquè és una fruit sec força intens i pot variar molt el sabor global del còctel.