Història del còctel II

Hola macos!

• Buscant cosetes per Internet he trobat una altre versió dels principis del còctel. I també te molts punts per ser veritat.

La història data de principis del s. XX, en diferents països es va començar a implantar la llei seca, que consistia a no fabricar, elaborar, importar, exportar o vendre alcohol de cap tipus. Aquesta llei es va aplicar a països com Canadà, Rússia, Islàndia, Noruega i Finlàndia, fins que al 1920 va arribar als Estats Units D'Amèrica. Amb aquesta llei es va aconseguir que sorgís el mercat negre, que a principis de la prohibició es va importar alcohol, però a un preu molt alt; donat aquest inconvenient es van començar a destil·lar licors de forma clandestina i casolana, això si d'una qualitat molt dolenta. El costum de veure els aiguardents sols o amb aigua va anant desapareixent i es començà a barrejar els licors amb sucs i refrescs. D'aquí podrien haver sorgit el Dry Martini, el Manhatan o el Cosmopolitan, encara que després de la derogació de la llei seca es continuaria utilitzant la tècnica de la cocteleria.

Wikipedal; la enciclopedia sobria

Hola macos!!!

Es veu que l'altre dia l'Agnès va descobrir una enciclopèdia per Internet i no m'ho va dir!!!

Doncs si, resulta que han fet una vikipedia però única i exclusivament sobre el món de les begudes alcohòliques i la cocteleria, wikipedal.

La pàgina està molt treballada, però hi falten coses (normal) us aconsello que hi feu un cop d'ull, hi tenen molts còctels, aiguardents classificats i una llista de xarrups bastant llarga.

Només hi trobo un punt en falta, i es que no hi expliquen els diferents aiguardents.

Àudios interessants

Ja sé que la pàgina està més enfocada al tema cocteleria, però com que sé que molts de vosaltres estudieu Restauració he creat un apartat on podeu escoltar diferents programes de ràdio que parlen de temes relacionats amb la cuina, begudes...

Veureu que el primer és un programa que habitualment parla de la història de Catalunya però en aquest episodi tracten el tema de La cuina del Barroc. És bastant interessant perquè parlen sobretot de la introducció i la influència dels productes americans a la cuina europea.

Espero que us sembli interessant!!

Fins a la propera entrega!

Club del barman

Hola macos!!!

Avui us parlaré d'una pàgina web relacionada amb el món de la cocteleria, està relacionada sobretot perquè em refereixo a la pàgina de l'associació de bàrmans espanyols a Catalunya (A.B.E. Catalunya).

M'agrada molt aquesta pàgina perquè explica la història de l'associació, fa un petit recorregut per les cocteleries més importants en aquest moment que hi ha a Barcelona i a la resta d'Espanya. En una de les pestanyes incorpora un glossari bastant extens de diferents begudes i aiguardents, fent una petita explicació i en alguns casos fins i tot de història. També incorpora informació sobre cursos, concursos, esdeveniments on participa, etc. Un punt molt interessant que he trobat també és un arxiu amb les bases i explicació de concursos oficials de cocteleria (arxiu pdf.)

I per acabar, acaben d'obrir una secció a la pàgina on els membres de l'associació suggereixen còctels inventats per ells. Us recomano que hi feu una ullada.

Caipirinha

Hola macos!!

El dimecres vaig tornar a treballar, després d'onze dies de vacances. :(

Deixant de banda que vaig estar-m'hi tota la tarda desorientat i descol·locat... a la nit va venir una parelleta que volia beure alguna cosa (coses que passen en una bar), l'home em va preguntar si era normal posar-hi cogombre en un gin&tonic, jo la veritat es que hem vaig quedar sorprès, però li faig fotre la vacil·lada i li vaig dir que sí, que era una cosa molt normal, fins i tot vaig dir que hi ha una altra varietat amb farigola (toma moco!!!); i tots dos flipant! (1-0 per en Carlos).

Continuem... aquí la dona es va picar, i em va preguntar si tenia material per fer caipirinha... resposta:SI. Si? Doncs fes-me una caipiroshka... resposta:VALE .Es pensaria que no sé el que és una caipiroshka(2-0 per en Carlos).

Doncs li vaig fer la caipiroshka, i no només això si no que a l'hora de pagar em va dir que li havia agradat molt (3-0 per en Carlos). Molt maca la història no? :S . Doncs aprofitaré per explicar la caipirinha i la seva família; però abans un petit matis: la caipirnha és un còctel del Brasil on no es fa servir pràcticament mai el sucre morè, això vil dir que es fa amb sucre blanc, que si voleu fer-ho amb sucre morè es cosa vostra (la font d'informació em ve d'en Diego, un company meu de l'hotel que és brasiler).

Per fer la caipirinha necessitem: llimes, sucre, cachaça (no caçacha) i gel pilée. Senzill; tallem les llimes en octaus i a dins del got les aixafem juntament amb el sucre amb una mà de morter, omplim el got amb el gel pilée i acabem amb la cachaça. Atenció, un element idinspensable és la palleta per beure't el còctel, sino no ho fas bé. ;)

Família de la caipirinha:

• Caipiroshka: canviem la cahaça per vodka.
• Caipirissima: canviem la cahaça per rom.
• Caipiusa: canviem la cahaça per bourbon

I acaba el partit 3-0 a favor d'en Carlos

Estrella Damm Inèdit

Hola macos!!

Al final després de casi un setmana a dins de la nevera, vam treure la Estrella Inèdit i la vam obrir. Primer escriuré el que posa a l'ampolla: "Estrella Damm Inèdit és un coupage especial de malts d'ordi i de blat, aromatitzada amb espècies. El resultat és una cervesa diferent, lleument tèrbola, molt afruitada, amb notes florals, ideal per acompanyar els millors àpats".

Al tastar-la i comparar sensacions; sí, només de mirar-la es nota que és una cervesa tèrbola, i bastant afruitada, per mi les notes florals eren més d'herbes, i respecte a la frase de que és un coupage... la sensació final que em va donar ho semblava, si no sapigués que és la Inèdit hagués dit que m'havien barrejat cervesa amb cava en la mateixa copa.

Un cop acabada l'ampolla, i les copes buides, ja està, ja puc dir que l'he tastada, i crec que serà l'últim cop, perquè la cervesa no és que fos molt bona i tampoc ajuda molt a la butxaca (3€ el format de mig litre).

Si fos per mi, punt negatiu pel senyor Ferran Adrià, i si vull cervesa hem compro cervesa.

Cerveces

Hola de nou!!

Ara a queixar-se, 2x1!!!

Només vull informar que obriré un nou tema, LA TOT-PODEROSA BIRRA. Simplement aniré comprant diferents cerveses i me les beuré jo (amb l'ajut i companyia de l'Agnès) i us aniré informant de com són.

Però també s'accepten propostes de cerveses que ja hagueu tastat o que vulgueu tastar.

Així per començar, a la nevera tinc Estrella Inèdit i la biere du demon; quan las tasti ja us diré què.

I per acabar, hi ha qui ja està informat, però convido (que no vol dir que pagui jo) a que tasteu la marca Alhambra, hi té cinc de diferents: la rossa, la torrada, la negra, la shandy i la sin.

Vodka sobieski caramelo

Hola macos!!

Primer de tot demano perdó per aquesta setmana sabàtica, no he penjat cap notícia perquè estic de vacances i no estic gaire en contacte amb el nostre amic l'alcohol. I la veritat, escric això per escriure alguna cosa (és broma).

Bueno, per aquells que van venir a l'excursió a la Torre rosa ja saben de què parlo, per a aquells que no hi van venir, al final de la nit el gran bàrman que ens va atendre ens va convidar a un xarrup. Alguns deien que era de cafè, altres que de vainilla, algú va dir que de canyella, jo personalment vaig dir que torró, i allà es va quedar la cosa. A l'hora de pagar li vam preguntar al super-bàrman què era el xarrup que ens va posar...

... i tots expectants pensant que era un super còctel d'aquells que fan història... i resulta que era una ampolla ja preparada, el licor en qüestió és un vodka caramel·litzat, que sorpreses que dona la vida, vaig trobar per casualitat al supermercat de l'Hipercor. El licor es diu Sobieski, i fa vodka normal i les versions de caramel i maduixa. Jo ja me comprat la de caramel, i és que és molt bo.

Coctelera (cocktail shaker)

Definició de còctel segons vikipèdia: beguda preparada a base d'una barreja de diferents begudes en diferents proporcions, que conté normalment una o més tipus de begudes alcohòliques juntament amb altres ingredients com sucs, fruites, llet mel, espècies o refrescs.

Definició de coctelera segons vikipèdia: element indispensable per la preparació de còctels.

Crec que estem tots d'acord en la primera definició, però podem dir que es poden fer còctels sense coctelera.

Al grano: he començat aquesta crònica així perquè mogut per la curiositat (si si, la curiosidad mató al gato) he buscat cocteleres per Internet i n'he trobat moltes, n'hi havia de clàssiques, de més modernes, amb dibuixos, algunes de curioses i divertides.

Així que us deixo un petit resum del que he trobat. I comento que cap de les cocteleres que veureu a les fotos baixa dels 100€!! Crec que ens conformarem amb la coctelera clàssica de tres peces d'acer inoxidable. I si ningú compra cap d'aquestes cocteleres, demano que me la deixi provar. X'D

Cubalibre s.XXI

Bueno, després de que l'Agnès pengés l'entrevista a Luis Figueroa que va sortir a la contraportada de La Vanguardia l'11-11-2008, em veig obligat a remarcar el còctel que va proposar aquest maestro ronero. Ell va comentar la recepta clàssica d'un cubalibre, i va proposar una innovadora millora:

• Copa Balón
• Gel
• Dos cullerades de sucre morè
• Troços de taronja valenciana i taronja xinesa (la que tinguem a mà ja fa l'efecte)
• Rom extra añejo (Bacardí oro o Havana Club 7)
• Coca Cola
• Nou moscada ratllada

Te bona pinta canviant la clàssica llimona per la taronja, donant-li dolçor i el punt de nou moscada. S'haurà de provar.

Caña de azúcar - Luis Figueroa, maestro ronero

Figueroa es un hombre alto y grande, conocedor de todos los secretos del buen ron. Él elabora la gama de rones de la ronería Cacique, y ha pasado por Barcelona para una exhibición de su ardiente obra. Me habla de la caña de azúcar, de la que se obtiene la melaza - la pruebo, sabe a regaliz-, el azúcar moreno - que contiene minerales y vitaminas-, el azúcar refinado ( "¡pura sacarosa!"), de fermentaciones, graduaciones, aceites, ésteres, aldehídos, alambiques... Aprendo que cuantos más azúcares, alcoholes más limpios, y que la producción de cada litro de ron exige 15 litros de agua..., algo que no falta en el Orinoco. Pero lo mejor de esta entrevista, claro, ha sido paladearla antes de escribirla.

El ron nació para la alegría compartida

Tengo 51 años. Nací y vivo en Barquisimeto (Venezuela). Soy ingeniero químico y maestro ronero: hago ron en una factoría junto a la jungla de La Miel. Estoy casado y tengo tres hijos, de 17 a 25 años. ¿Política? Trabajo, trabajo y trabajo: de ahí sale todo lo demás. Soy católico

• Qué es el ron? Machuque caña de azúcar: ese jugo déjelo fermentar y destílelo, y obtendrá alcohol de caña. Envejézcalo en barricas de roble: ¡ron!
• Curiosa palabra... Al alcohol de caña, en el Barbados de 1651, se le conocía como matadiablos,de lo rudo que debía de ser. Pero luego cuajó la palabra inglesa rumbullion.
• ¿Qué significa? Gran jolgorio, gran tumulto… ¡Imagínese las que se debían de montar bebiéndolo...!
• ¿Y de rumbullion salió rum:ron? Sí. Este destilado comenzó a moverse entre islas en toneles de roble..., en los que envejeció de modo fortuito: ¡y descubrieron que así mejoraba! Así hacemos hoy el ron.
• ¿Cuál es el mejor ron que ha catado? Los que yo elaboro en el pueblo de La Miel, junto a la jungla venezolana, por supuesto.
• Se lo pregunto de otro modo: ¿qué debe tener un ron para ser muy bueno? Gustarte a ti.
• ¿Y qué más? Armonía entre el dulzor de la caña, la acidez del alcohol y el amargor de la madera. Un equilibrio variable... según el conquistador haya sido español, francés o inglés.
• ¿Qué quiere decir? Que los países colonizados por españoles gustan de rones livianos. Los franceses, de rones pesados, intensos, con más notas de tierra y barrica. Los ingleses basculan en un gradiente intermedio entre unos y otros.
• ¿Era el ron el trago favorito del pirata? De los piratas del Caribe, sí: ¡es el alcohol caribeño por excelencia: ahí nació!
• ¿Siempre hubo allí caña de azúcar? No. La caña de azúcar, originaria de Indonesia, migra hacia China, India y África, llega a Europa con Alejandro Magno..., pero el primer ingenio azucarero europeo lo fundaron los árabes en Al Ándalus.
• Azúcar,sucre:¡palabras árabes! Sí. Y pese al veto religioso, los árabes han destilado alcoholes muy ricos, deliciosos...: alcohol es otra palabra árabe.
• ¿Y de España saltó la caña a América? Colón llevó caña de azúcar en su segundo viaje, en 1493, a La Española, actual República Dominicana. Se aclimató de maravilla: ¡el cultivo de caña de azúcar fue el negocio más boyante de las colonias americanas!
• ¿Y por qué dejó de serlo? Porque se abolió la esclavitud (lo que encareció su producción) al tiempo que Europa adoptaba la remolacha azucarera.
• ¿Hay diversos tipos de ron? Sí: blancos (transparentes), dorados y ambarinos, según sea el modo de destilación.
• El ron se destila hoy en muchos países. Pero las mejores condiciones medioambientales se dan en La Miel: todo el año 33 º C y 90% de humedad.
• ¿Qué tiene eso de favorable? Dos cosechas anuales de la caña de azúcar con más alta concentración de azúcares del mundo (56%), y unas fermentaciones más rápidas: así, un ron venezolano de 3 años equivale a un whisky escocés de 12 años.
• ¿Por qué? El calor acelera el envejecimiento del alcohol en barrica. Lo malo es el tributo a los ángeles...
• ¿Tributo a los ángeles? En Escocia se evapora de la barrica el 2% por cada año. En Venezuela, el 9%: así, si cien litros de ron envejecen durante cuatro años..., ¡36 litros subirán a los ángeles!
• ¡Estarán bien contentos los ángeles! Por suerte, envejecer en barrica durante más de ocho años es lesivo para el ron, pues se carga demasiado de notas de madera.
• ¿Qué modo es el mejor de tomar ron? Mezclándolo. El ron es la alegría del combinado. ¡Nacido para alegrías compartidas!
• En tal caso, prepáreme un buen combinado de ron, si le place. ¿Un clásico cubalibre? La receta original es así: ron dorado añejo (de 3 años), cola, lima y dos gotas de angostura. Pero si quiere le preparo una variación innovadora...
• ¿Cuál? En copa curva, ponga hielo, dos cucharadas de azúcar moreno, trozos de naranja valenciana y de naranja de la China, ron extra añejo, cola y ralladura de nuez moscada.
• ¿Y si me apetece algo sin cola? ¡Mojito!: machuque hielo, dos cucharadas de azúcar y seis o siete hojas de hierbabuena (o menta) en un vaso tubo; vierta luego ron dorado, exprima un poco de lima, deje un gajo dentro, y eche ahí un chorro de soda; pero antes yo siempre corono la copa.
• ¿Cómo hace eso? Unto con limón el borde del vaso y luego lo refriego en un polvillo que me elaboro mezclando azúcar, corteza de lima y hierbabuena bien pulverizadas.
• ¿Es su modo favorito de tomar ron? No, porque este trago es dulce, de nota cítrica y refrescante, y yo prefiero el trago amargo, más estructurado: tomo una copa balón y perfumo sus paredes interiores con una piel de naranja, y luego meto cubitos de hielo, ron de intenso añejamiento y tónica.
• ¿Cuál es el mejor ron del mundo? El único ron del mundo con una denominación de origen es el venezolano: el mejor.
• ¿Qué es lo que hay que tener para ser un buen maestro ronero? Conocimientos técnicos y pasión. Al final, el ron que obtengas dependerá de tu nariz.
• ¿Algún otro consejo? No bebas ron estando triste, deprimido. ¡Sólo hay que beber para compartir la alegría!

VÍCTOR-M. AMELA - 11/11/2008

Vincci's Mojito

Diccionari del vi:

Menta: Aroma picant que recorda a la planta de la menta fresca. Es pot trobar en vins blancs i vins negres de gran complexitat i qualitat. Definició de menta segons el diccionari del vi, no té gaire a veure amb el mojito, però així sabrem quina és l'aroma que li dóna la menta a aquest combinat brasiler.

Per preparar el Vincci's mojito utilitzarem:

• 1 Got On the rocks
• Gel pilé
• 1 Sobre de sucre moreno
• Una gerra de licor de menta
• Una gerra de suc de llimona
• Bacardí carta blanca
• Havana 7 años
• Angostura
• Cullera imperial

Posarem el sucre moreno al got on the rocks, i hi afegirem el licor de menta fins a cobrir el sucre, amb la cullera imperial remenarem el sucre amb el licor fins arribar a un liquid pastós. Afegirem el gel pilé fins l'altura del got. Omplirem fins la meitat del got a parts iguals els dos tipus de rom i afegirem el suc de llimona, per tal que l'acidesa d'aquesta ens rebaixi la frescor que ens donarà el licor de menta, acabarem d'omplir el got amb ginger-ale. Finalment posarem dues gotes d'angostura. Amb la cullereta imperial remenarem, i ja el podem servir.

Fins aquí he arribat, la propera vegada explicaré com fer un Kalimotxo de12 litres, no té gaire secret però té tela.

Mayo aka el take

Licor 43 amb llet

Ahir a la nit, com moltes vegades succeeix, em vaig trobar amb un client que em va demanar una beguda estranya, o com a mínim per mi desconeguda; em va demanar una cosa tan simple com un combinat de licor 43 amb llet. Davant de la meva sorpresa i desconfiança, vaig agafar un got on the rocks amb tres glaçons, el vaig omplir per la meitat de 43 i l'altre meitat de llet freda. Era d'esperar que el resultat fos de color blanc.

Un cop servit me'n vaig oblidar del combinat (només pensava en acabar el dia i marxar cap a casa), però va aparèixer Mr. Mayo per la barra del bar com una fletxa, de sobte es va parar, va donar dos passes enrere, va observar el combinat i va preguntar: Que coño es eso blanco?

Jo vaig respondre: flípalo, 43 con leche!!

A continuació ell va agafar l'ampolla i va anar cap al office (i jo darrere) i va repetir la jugada que jo vaig fer amb el client; però hem va tocar tastar-lo a mi primer i ...

Te gust a batut de vainilla!! amb un regust al final de licor 43, però està mol bo.

El pròxim dia ho provarem amb la coctelera (que surti espumeta i tal) i espolsejat amb canyella, a veure que surt.

Mr. Mayo

Tinc el plaer de presentar-vos a un nou participant. Ell es diu Mayo, i es un company meu a l'hotel. Esperem que no trigui en escriure la seva primera noticia.

Així que os deixo amb una foto seva.

Benvingut Mr. Mayo!!!

Història del còctel

Cock, en anglès, vol dir gall; i tail, vol dir cua. Per tant, cocktail traduït literalment és cua de gall. L'etimologia de la paraula es remunta, segurament, al segle XVIII. En aquella època, a Gran Bretanya eren molt freqüents les lluites de galls, i per fer-los més forts i agressius els propietaris els administraven una barreja alcohòlica energètica, que els seus efectes transformaven totalment als animals, movent de forma vistosa dels plomes de la cua.

Encara que, existeix, en altres llegendes per donar explicació a aquesta denominació, que molt ràpid va adquirir un ambient internacional. Per exemple, a Amèrica Llatina s'explica que una tripulació de mariners anglesos, que va desembarcar el Golf de Mèxic, va descobrir una fortíssima beguda local, que s'obtenia de la combinació de diferents licors que es barrejaven molta estona, agitant-los amb una ploma de gall. La barreja va ser mol grata per els mariners que van agafar el costum d'anomenar-lo, precisament, cua de gall (cocktail); paraula composta que amb ela pas del temps a servit per definir les begudes composades de diferents licors.

Welcome

Començo aquest blog per motiu del meu 23è aniversari. La raó es que la meva meravellosa xicota m'ha regalat una ampolla especialitzada per flair, i com que m'agrada la cocteleria he decidit obrir aquest fòrum. I aquí estic, primera crònica. Així que aniré fent els comentaris sobre les meves evolucions amb l'ampolla i invents de còctels amb els companys de l'hotel.