Coconut cocktail junior

Ei!!

El dia 9 de novembre el Sr. Joan va demanar un còctel sense alcohol que portés coco. Així que... aquí el tens Chuan! I no només un, sinó que et dono dos opcions!!

Option numbre ONE:

Ja coneixes l'art de flamejar aiguardents així que pots fer una pinya colada amb el rom flamejat i llet de coco sense alcohol. Te'l prens calent o el deixes refredar.

Prova de fer aquest amb suc de pinya natural i presentat en una pinya buidada. però l'hauràs de compartir.

Option number TWO:

Pots fer en còctel un versió junior d'un after diner. Llet de coco sense alcohol, fulles de menta picades amb sucre i un pel de suc de llimona.

Chuan, vas dir que no valia fer els clàssics. En tens un de clàssic i un que no. Arriba un pèl tard, però arriba. Prova-ho i brinda per mi! jeje

;)

Concurs de cocteleria: Trofeu ciutat de l'Hospitalet

Hola macos!!

Quasi passa un mes sense escriure eh... no passa res!!

Bé hi ha qui ja ho sap, el dia 26 d'abril es realitzarà el XXVè Concurs de cocteleria trofeu de l'Hospitalet; esdeveniment convocat per l'Ajuntament de l'Hospitalet i l'ABE-Cat.

Tots els concursants han de presentar un còctel inèdit aperitiu short drink. Suposo que la majoria de participants tiraran per la via d'agafar un vermut, bitter o anisat i conjuntar-lo amb un aiguardent i suc d'algun cítric; així que aniré per un altre camí, espero poder fer un còctel amb un vi dolç (que de moment practicaré amb un moscatell Málaga virgen que tinc a casa, i després ja faré la prova amb un vi de gel o vi d'agulla), un aiguardent neutre (vodka, ginebra, tequila...) i un suc de fruits vermells (de moment provaré amb nabius o maduixes). La copa serà de 10cl i de moment és tipus cocktail, encara que si en trobo una altre de la mateixa mida que hem faci el pes potser la utilitzo. La presentació de la copa segurament sigui pell de taronja i una cirera vermella en almívar al fons de la copa.

Pel nom del còctel necessitaré ajuda.

Ja us aniré informant però de moment això és tot.

En clau de vi: Còctels

Hola macos!

Feia molts de dies que no us deia res, però ja sóc aquí, no patiu!

Com sempre faig, he trobat quasi sense voler-lo, una cosa molt interessant. Suposo que tots coneixeu el programa que fan a TV3 els divendres al vespre En clau de vi. Doncs en un d'aquests programes, no us sabria dir de quin dia, van fer una excepció i van parlar de còctels. Els convidats van ser l'Empar Moliné (periodista) i un senyor que es diu Quim, que es veu que és un bàrman que ha treballat en les millors cocteleries de Barcelona. Tot parlant com fan sempre, el senyor Quim va fer unes petites demostracions, i al final del programa a sobre la taula hi van quedar uns quants còctels: el negroni, una sangria, un dry martini, un mint julep i un mojito.

Tots els còctels els van fer normals excepte dos; el dry martini i el mojito. El dry martini el van preparar amb uns gels fet a partir d'infusió de llavors del ginebró i de cardamom, el còctel ja va sortir més groguenc de lo que hauria de ser. I el mojito el va fer el Josep Roca de la manera que ho fa el seu germà al restaurant, com si fós unes postres; en una copa còctel va posar suc de llimona però més espès del normal, un pa de pessic de rom, un granissat de menta i un caramel a sobre de rom. De vista noera gaire maco però segur que ha de ser bo.

Americano

Hello!

El còctel d'avui és més emocionant que l'anterior, avui parlarem del Americano. Quan sento aquest còctel em ve una imatge: imagineu-vos els Estats Units d'Amèrica, en ciutats com Manhattan o San Francisco, cap a l'any 1925 en temps de la famosa llei seca i mafiosos italians; en introduim dins d'un bar clandestí, d'aquells que es situen dins d'un soterrani o un garatge particular, on es pot veure una barra amb el seu barman i els seu borratxos, en un ambient pler de fum i un piano acompanyant la vetllada, i ens demanem un Americano (give me an american cocktail).

Aquest còctel segurament inventat per un italià, es serveix directament al got, amb campari i vermut vermell a parts iguals amb molt de gel en una got on the rocks. Hi ha qui l'acaba d'omplir amb soda, i ho podem decorar amb una rodanxa de taronja i una pell de llimona.

Black Russian

Hola macos!

Ara obriré un tema que feia temps volia fer però no ho feia, i és de penjar les cartes de còctels dels llocs on he treballat. Així que començaré amb el Palace, on tenien una carta de còctels bastant amplia i diversa.

El còctel d'avui serà el Black Russian.

Com el seu propi nom indica, és d'origen americà, perquè que jo sàpiga no hi ha cap rus que sigui negre.

Al glossari de la federació es prepara amb got mesclador amb gel abundant i servit en una copa cocktail, encara que hi ha qui el fa direcatment en un got on the rocks amb gel. Les mesures per a preparar-lo serien 2/3 de vodka i 1/3 de licor de cafè (que suposo que el més conegut per tots és el Kahlua).

És un còctel de gust dolç però que té un gran volum alcohòlic. Possiblement no canvii gaire respecte al vodka amb carmel que ja vaig anunciar.

A GAUDIR!! ;)

Frutal Mediterraneo

Hola macos!!

Després d'escriure les receptes de l'Alexander i el Brandy Alexander ara li toca al meu còctel inèdit: Frutal Mediterraneo.

Hem podeu dir trampós, però la veritat és que inèdit, inèdit, el que es diu inèdit, no ho és. Amb només tres hores per inventar-te un còctel i sense poder-ne fer proves no pot sortir res de profit. La història és que, quan jo treballava a l'Hotel Palace, a la carta de còctels del bar principal, hi havia un còctel sense alcohol que era (i suposu que encara ho és) molt bò; batejat com Royal Punch, portava: suc de taronja i suc de llimona a parts iguals, una mica de crema d'ametlla i xarop de maduixa.

Vaig pensar d'agafar-lo i variar-lo al meu gust. Així que hi vaig afegir rom, vaig rebaixar el suc de llimona i el xarop de maduixa; i el resultat és força bò, però gens espectacular. Les mesures exactes amb una copa de 10 cl són: 3 cl de rom, 5 cl de suc de taronja, 1 cl de suc de llimona i 1 cl de crema d'ametlla; tot això barrejat a la coctelera amb força gel, i un cop servit a la copa (jo vaig utilitzar una estil còctel) s'afegeixen dos copets amb bittero de xarop de maduixa. Ho podem decorar amb una rodanxa de taronja i una altra de maduixa.

El pròxim còctel inèdit juro que si serà inèdit 100%.

;)

Alexander & Brandy alexander

Hola macos!

Ahir vaig dir que escriuria les receptes dels còctels que vaig presentar al I concurs de cocteleria Clemenules, i aquí us deixo el clàssic: Brandy Alexander.

Aquest còctel realment es va crear a finals del s.XX, prové d'un altre còctel creat a principis del mateix segle; l'Alexander. Aquest còctel portava a parts iguals ginebra, crema de cacau blanca i nata líquida, però en diferents edicions del glossari de còctels de la Associació Internacional de Bàrmans (IBA) va canviar la crema de cacau blanca per crema de cacau negra, que és lleugerament més amarga.

Cap als anys 80 ja es va començar a elaborar el Brandy alexander, que com podreu imaginar porta brandi en lloc de la ginebra; i a l'edició de 1987 ja es va declarar el Brandy Alexander com un còctel clàssic. Desconec qui el va crear i on, però us ben asseguro que si ho trobo, us ho dic.

Tots dos còctels es preparen amb coctelera, afegint els ingredients a parts igual (1/3 + 1/3 + 1/3), es serveixen en una copa còctel o estil Martini (com vingui de gust), però el Brandy Alexander es decora al final amb una mica de nou moscada ratllada (si és al moment millor), però molt poca perquè és una fruit sec força intens i pot variar molt el sabor global del còctel.

Història del còctel II

Hola macos!

• Buscant cosetes per Internet he trobat una altre versió dels principis del còctel. I també te molts punts per ser veritat.

La història data de principis del s. XX, en diferents països es va començar a implantar la llei seca, que consistia a no fabricar, elaborar, importar, exportar o vendre alcohol de cap tipus. Aquesta llei es va aplicar a països com Canadà, Rússia, Islàndia, Noruega i Finlàndia, fins que al 1920 va arribar als Estats Units D'Amèrica. Amb aquesta llei es va aconseguir que sorgís el mercat negre, que a principis de la prohibició es va importar alcohol, però a un preu molt alt; donat aquest inconvenient es van començar a destil·lar licors de forma clandestina i casolana, això si d'una qualitat molt dolenta. El costum de veure els aiguardents sols o amb aigua va anant desapareixent i es començà a barrejar els licors amb sucs i refrescs. D'aquí podrien haver sorgit el Dry Martini, el Manhatan o el Cosmopolitan, encara que després de la derogació de la llei seca es continuaria utilitzant la tècnica de la cocteleria.

Caipirinha

Hola macos!!

El dimecres vaig tornar a treballar, després d'onze dies de vacances. :(

Deixant de banda que vaig estar-m'hi tota la tarda desorientat i descol·locat... a la nit va venir una parelleta que volia beure alguna cosa (coses que passen en una bar), l'home em va preguntar si era normal posar-hi cogombre en un gin&tonic, jo la veritat es que hem vaig quedar sorprès, però li faig fotre la vacil·lada i li vaig dir que sí, que era una cosa molt normal, fins i tot vaig dir que hi ha una altra varietat amb farigola (toma moco!!!); i tots dos flipant! (1-0 per en Carlos).

Continuem... aquí la dona es va picar, i em va preguntar si tenia material per fer caipirinha... resposta:SI. Si? Doncs fes-me una caipiroshka... resposta:VALE .Es pensaria que no sé el que és una caipiroshka(2-0 per en Carlos).

Doncs li vaig fer la caipiroshka, i no només això si no que a l'hora de pagar em va dir que li havia agradat molt (3-0 per en Carlos). Molt maca la història no? :S . Doncs aprofitaré per explicar la caipirinha i la seva família; però abans un petit matis: la caipirnha és un còctel del Brasil on no es fa servir pràcticament mai el sucre morè, això vil dir que es fa amb sucre blanc, que si voleu fer-ho amb sucre morè es cosa vostra (la font d'informació em ve d'en Diego, un company meu de l'hotel que és brasiler).

Per fer la caipirinha necessitem: llimes, sucre, cachaça (no caçacha) i gel pilée. Senzill; tallem les llimes en octaus i a dins del got les aixafem juntament amb el sucre amb una mà de morter, omplim el got amb el gel pilée i acabem amb la cachaça. Atenció, un element idinspensable és la palleta per beure't el còctel, sino no ho fas bé. ;)

Família de la caipirinha:

• Caipiroshka: canviem la cahaça per vodka.
• Caipirissima: canviem la cahaça per rom.
• Caipiusa: canviem la cahaça per bourbon

I acaba el partit 3-0 a favor d'en Carlos

Coctelera (cocktail shaker)

Definició de còctel segons vikipèdia: beguda preparada a base d'una barreja de diferents begudes en diferents proporcions, que conté normalment una o més tipus de begudes alcohòliques juntament amb altres ingredients com sucs, fruites, llet mel, espècies o refrescs.

Definició de coctelera segons vikipèdia: element indispensable per la preparació de còctels.

Crec que estem tots d'acord en la primera definició, però podem dir que es poden fer còctels sense coctelera.

Al grano: he començat aquesta crònica així perquè mogut per la curiositat (si si, la curiosidad mató al gato) he buscat cocteleres per Internet i n'he trobat moltes, n'hi havia de clàssiques, de més modernes, amb dibuixos, algunes de curioses i divertides.

Així que us deixo un petit resum del que he trobat. I comento que cap de les cocteleres que veureu a les fotos baixa dels 100€!! Crec que ens conformarem amb la coctelera clàssica de tres peces d'acer inoxidable. I si ningú compra cap d'aquestes cocteleres, demano que me la deixi provar. X'D

Cubalibre s.XXI

Bueno, després de que l'Agnès pengés l'entrevista a Luis Figueroa que va sortir a la contraportada de La Vanguardia l'11-11-2008, em veig obligat a remarcar el còctel que va proposar aquest maestro ronero. Ell va comentar la recepta clàssica d'un cubalibre, i va proposar una innovadora millora:

• Copa Balón
• Gel
• Dos cullerades de sucre morè
• Troços de taronja valenciana i taronja xinesa (la que tinguem a mà ja fa l'efecte)
• Rom extra añejo (Bacardí oro o Havana Club 7)
• Coca Cola
• Nou moscada ratllada

Te bona pinta canviant la clàssica llimona per la taronja, donant-li dolçor i el punt de nou moscada. S'haurà de provar.

Vincci's Mojito

Diccionari del vi:

Menta: Aroma picant que recorda a la planta de la menta fresca. Es pot trobar en vins blancs i vins negres de gran complexitat i qualitat. Definició de menta segons el diccionari del vi, no té gaire a veure amb el mojito, però així sabrem quina és l'aroma que li dóna la menta a aquest combinat brasiler.

Per preparar el Vincci's mojito utilitzarem:

• 1 Got On the rocks
• Gel pilé
• 1 Sobre de sucre moreno
• Una gerra de licor de menta
• Una gerra de suc de llimona
• Bacardí carta blanca
• Havana 7 años
• Angostura
• Cullera imperial

Posarem el sucre moreno al got on the rocks, i hi afegirem el licor de menta fins a cobrir el sucre, amb la cullera imperial remenarem el sucre amb el licor fins arribar a un liquid pastós. Afegirem el gel pilé fins l'altura del got. Omplirem fins la meitat del got a parts iguals els dos tipus de rom i afegirem el suc de llimona, per tal que l'acidesa d'aquesta ens rebaixi la frescor que ens donarà el licor de menta, acabarem d'omplir el got amb ginger-ale. Finalment posarem dues gotes d'angostura. Amb la cullereta imperial remenarem, i ja el podem servir.

Fins aquí he arribat, la propera vegada explicaré com fer un Kalimotxo de12 litres, no té gaire secret però té tela.

Mayo aka el take

Licor 43 amb llet

Ahir a la nit, com moltes vegades succeeix, em vaig trobar amb un client que em va demanar una beguda estranya, o com a mínim per mi desconeguda; em va demanar una cosa tan simple com un combinat de licor 43 amb llet. Davant de la meva sorpresa i desconfiança, vaig agafar un got on the rocks amb tres glaçons, el vaig omplir per la meitat de 43 i l'altre meitat de llet freda. Era d'esperar que el resultat fos de color blanc.

Un cop servit me'n vaig oblidar del combinat (només pensava en acabar el dia i marxar cap a casa), però va aparèixer Mr. Mayo per la barra del bar com una fletxa, de sobte es va parar, va donar dos passes enrere, va observar el combinat i va preguntar: Que coño es eso blanco?

Jo vaig respondre: flípalo, 43 con leche!!

A continuació ell va agafar l'ampolla i va anar cap al office (i jo darrere) i va repetir la jugada que jo vaig fer amb el client; però hem va tocar tastar-lo a mi primer i ...

Te gust a batut de vainilla!! amb un regust al final de licor 43, però està mol bo.

El pròxim dia ho provarem amb la coctelera (que surti espumeta i tal) i espolsejat amb canyella, a veure que surt.

Història del còctel

Cock, en anglès, vol dir gall; i tail, vol dir cua. Per tant, cocktail traduït literalment és cua de gall. L'etimologia de la paraula es remunta, segurament, al segle XVIII. En aquella època, a Gran Bretanya eren molt freqüents les lluites de galls, i per fer-los més forts i agressius els propietaris els administraven una barreja alcohòlica energètica, que els seus efectes transformaven totalment als animals, movent de forma vistosa dels plomes de la cua.

Encara que, existeix, en altres llegendes per donar explicació a aquesta denominació, que molt ràpid va adquirir un ambient internacional. Per exemple, a Amèrica Llatina s'explica que una tripulació de mariners anglesos, que va desembarcar el Golf de Mèxic, va descobrir una fortíssima beguda local, que s'obtenia de la combinació de diferents licors que es barrejaven molta estona, agitant-los amb una ploma de gall. La barreja va ser mol grata per els mariners que van agafar el costum d'anomenar-lo, precisament, cua de gall (cocktail); paraula composta que amb ela pas del temps a servit per definir les begudes composades de diferents licors.